Barcelona és una ciutat que mira cap al futur. Va ser designada capital europea de la innovació i, per descomptat, tot això repercuteix de manera apassionant a l’urbanisme i l’arquitectura.
Estètica de l´arquitectura contemporània de Barcelona
Des del segle XX, arquitectes de renom internacional contribueixen a escriure la història contemporània de Barcelona. L’exposició universal del 1929 i els Jocs Olímpics van cridar l’atenció dels arquitectes més cèlebres.
Els edificis construïts durant la darrera dècada fan referència a corrents de l’art modern com el cubisme, el neoplasticisme o el futurisme.
Els edificis que no cal perdre’s
1. MACBA, Richard Meier
El MACBA és un monument que hem d’incloure al nostre itinerari. Les seves línies modernes, la blancor resplendent i les dimensions colossals contrasten de forma molt marcada amb el barri històric on es troba, però això no fa més que posar-lo encara més en relleu.
2. Torre Agbar, Jean Nouvel
Acabada el 2005, aquesta torre, que fa 144 metres d’alçada i té 38 pisos, sorprèn per la forma arrodonida que, en principi, ens fa pensar en les torres de la Sagrada Família. La seva doble «pell» de persianes de vidre graduables que passen progressivament del vermell al blau és impressionant.
A la nit, la torre s’il·lumina i reflecteix 16 milions de colors gràcies als seus 4.500 leds i un sistema de software i de hardware.
3. Mercat de Santa Caterina, Miralles & Tagliabue
Santa Caterina va ser el primer mercat cobert de la ciutat. La teulada es va renovar de dalt a baix el 2005 i el resultat és impressionant. Ondulat i multicolor, representa els llocs cridaners del mercat i ret homenatge a la feina de Gaudí ia l’ús de la ceràmica.
4. Pavelló de Barcelona, Mies van der Rohe
Es va construir el 1929 per representar Alemanya a l’Exposició Internacional de Barcelona. Tot i tenir gairebé un segle, sembla molt més contemporani que molts dels edificis que s’han construït després.
Al final de l’exposició el van desmuntar, però ha aportat tant a la història de l’arquitectura que un grup d’arquitectes catalans va decidir reconstruir-lo de manera idèntica als anys 80.
5. Disseny Hub, MBM Architectes:
Mentre que la seva veïna, la torre Agbar, destaca per la seva verticalitat, el museu del disseny brilla per la seva horitzontalitat, fet que contribueix a crear un diàleg entre les dues obres.
La seva construcció va ser un veritable desafiament, ja que es tractava de crear un edifici representatiu de la seva funció que, alhora, oferís un espai prou neutre per a no robar protagonisme a les obres exposades.
6. Mercat dels Encants, Fermín Vázquez
És un dels mercats antics antics d’Europa. Se celebrava a l’aire lliure i de manera més aviat desordenada fins que l’any 2008, l’ajuntament va decidir organitzar un concurs d’arquitectura per a construir-hi una estructura permanent que allotgés el mercat.
El projecte guanyador ret homenatge a la història dels Encants, convertint-lo en un espai obert i dotant-lo d’una teulada de disseny futurista immensa.
7. Palau Sant Jordi, Arata Isozaki
Es considera una obra mestra de l’arquitectura moderna. Es va inaugurar el 1990 i va servir de sala principal als Jocs Olímpics del 1992.
Avui dia, aquest espai es fa servir per a nombrosos esdeveniments com, per exemple, concerts, gràcies al seu gran aforament i la seva versatilitat excepcional.
8. Torre de telecomunicacions de Montjuïc, Santiago Calatrava
Es va construir amb ocasió dels Jocs Olímpics. Aquesta torre es distingeix pel disseny innovador, que recorda la silueta d’un atleta que porta la flama olímpica. A la part baixa de la torre, hi destaca una decoració feta amb la tècnica del trencadís, inventada per Gaudí i que consisteix en l’ús de trossos de ceràmica.
9. Edifici Fòrum, Herzog & De Meuron
El seu triangle colossal és molt innovador, ja que s’aparta de les formes quadrades i rectangulars per a crear codis propis. Avui dia hi ha el Museu Blau, que forma part del Museu d’Història Natural de Barcelona.
10. Suites Avenue, Toyo Ito
Aquest projecte és especial perquè va consistir a transformar un edifici de despatxos en apartaments turístics de luxe. Està situat en ple Passeig de Gràcia, davant de l’emblemàtica Pedrera de Gaudí.
La façana ondulada no només recorda la Pedrera sinó que, a més, permet veure sense ser vist des dels apartaments.
11. Edifici Gas natural, Miralles & Tagliabue
Està situat al barri de la Barceloneta. Els arquitectes van decidir aixecar una torre i completar-la amb altres volums horitzontals que recorden els codis urbanístics del barri. El resultat és impressionant. A la nit, la papallona petita del logotip sembla que sura sola al cel i afegeix un toc poètic al conjunt.
12. Hotel ME, Dominique Perrault
L´hotel ME comparteix diverses característiques amb l´edifici de Gas natural. Un gran cub i un paral·lelepípede rectangular serveixen de contrapès a aquesta torre gran i enriqueixen els seus volums. La torre és ampla però poc profunda: és el que garanteix que gairebé tot l’edifici gaudeixi d’una vista bonica.
13. Centre de convencions del Fòrum, Josep Lluís Mateo
Aquest edifici gegantí de més de 22.000 m2 es va construir a l’any 2004 amb l’objectiu d’albergar el Fòrum universal de les cultures organitzat per la Unesco.
El propòsit de l’arquitecte era que entrés tanta llum com fos possible i crear un diàleg amb l’entorn exterior. El resultat és molt agradable i s’harmonitza perfectament amb els altres edificis del barri del Fòrum.
14. Torre Fira, Toyo Ito
La torre ha guanyat el premi al millor gratacel del món. Està situada a L’Hospitalet de Llobregat. L’arquitecte japonès que la va dissenyar es va inspirar de la forma de les flors de lotus però alhora la va dotar d’un aspecte avantguardista al fons.
15. Pont de Bac de Roda, Santiago Calatrava
És el «pont blanc de Barcelona» i va rebre el premi FAD d’arquitectura el 1987.
S’inspira en les línies corbes del cos humà. Es va construir per a crear un camí per sobre de la via fèrria, però també per unir el barri de Sant Andreu a la resta de la ciutat i dotar-lo d’una imatge més moderna.