Els problemes del soroll a les comunitats de propietaris

Les molèsties provocades per l’excés de soroll a les comunitats de propietaris és un dels mals més comuns que s’estan produint actualment a la convivència.

Elevar molt el to de veu a casa nostra, posar la música fins a altes hores de la matinada o a hores de migdiada, l’ús d’instruments musicals als immobles…

Totes aquestes males pràctiques i costums provoquen grans problemes quan no s’adopten mesures d’insonorització i els sorolls i les molèsties fan insuportable la convivència en una comunitat.

Què poden fer les comunitats de propietaris?

Segons la normativa vigent a Barcelona, ​​està prohibit fer soroll al domicili en dies feiners, de dilluns a divendres des de les 21.00 hi fins a les 07.00 hores del matí.

També es fixen aquests tres horaris que determinen el límit de soroll permès als habitatges:

Els problemes del soroll a les comunitats de propietaris s’han de resoldre sota el sentit comú, sempre per la necessitat de tractar d’evitar situacions que a la col·lectivitat puguin molestar respecte a actuacions que en alguns horaris puguin perjudicar el descans dels veïns. Però tot això ha de ser contemplat a l’escenari de no convertir una comunitat en el lloc de les “prohibicions”, on hi hagi una mena de “Codi de conducta” que encotlli tota l’activitat dels veïns quant el que es pot fer i ho que no.

Com abordar el soroll en una comunitat de propietaris?

En primer lloc, fomentar la comunicació entre els residents de la comunitat per abordar els problemes del soroll. Si hi ha un veí sorollós, és important parlar amb ell i fer-li saber com el soroll està afectant els altres residents. La majoria de vegades, els veïns no s’adonen que estan sent sorollosos, i una conversa amistosa pot ser suficient per resoldre el problema. Si no es pot parlar directament amb el veí, podeu demanar ajuda a l’administrador de la comunitat o a un mediador.

Com es pot demanar als nens que no facin soroll?

Quan juguen a casa o quan es troben a les zones comunes, no hi ha una “mesura del soroll” que determini a quin volum han de parlar, amb les dificultats inherents a aquest problema que comporta dir als nens que no cridin, o que no juguin, o que no aixequin la veu.

Tota aquesta temàtica es pot recollir a les normes de règim intern aprovades per majoria simple a la junta, on es poden fixar normes que no s’han de considerar “invasores” en la convivència, com són l’horari d’ús de la piscina, a quina hora poden jugar els infants i la que tenen prohibida, ja que és possible fixar un calendari d’ús d’elements comuns perquè evidentment, han de comparar-se tots els drets, però també el dret sagrat al descans.

D’aquesta manera, hem d’intentar posar en comparació tots els drets i, sense envair el dret dels nens a l’entreteniment, els pares han de ser conscients que els nens no poden assumir prohibicions, sinó que han de ser ells els qui els expliquin perquè han de fer guardar silenci a determinades hores, o no fer soroll, sense que això tingui perquè afectar-los en el seu desenvolupament, o ser impeditiu de la llibertat dels ciutadans.

En qualsevol cas, aquest tema s’ha d’observar des del cas concret i valorar cada supòsit, cada circumstància, per donar una resposta concreta en relació amb si s’està duent a terme una conducta sorollosa insolidària per una persona que manca el respecte als altres mitjançant l’exercici del soroll.

Per a casos extrems en què no és possible arribar a una conciliació amb els nostres veïns, es pot actuar tant per la via civil com per la penal. La diferència radicarà en la gravetat de la conducta duta a terme, i les conseqüències per als veïns que es poden produir d’aquestes infraccions.