Segons la Llei de Propietat Horitzontal, la derrama d’una comunitat és una quota extraordinària que es recapta per fer front a una determinada despesa que no estava prevista entre les despeses comunes i corrents de la comunitat.
Els aspectes més habituals que cobreixen les derrames de les comunitats són:
- Arranjaments de desperfectes a la façana de l’edifici
- Reparació o instal·lació d’ascensors
- Canvis o renovació de les instal·lacions elèctriques
- Millores a les canonades
- Solució d’humitats o plagues
- Obres necessàries per a poder passar la inspecció tècnica d’edificis
- Reparació o millora que la comunitat decideixi (ex. Pintura).
Com s’aprova la derrama d’una comunitat?
Quan es produeixi una urgència, el president, dins l’exercici de les seves funcions, pot aprovar la reparació que correspongui. Per a sufragar aquesta actuació, el president aprovaria la corresponent derrama que es comunicaria a la resta de propietaris. Si, per contra, la incidència no revestís de tanta urgència, però s’hauria de reparar com més aviat millor, o es volgués realitzar algun manteniment no habitual com per exemple, pintar l’escala, es convocaria junta ordinària o extraordinària, on s’aprovaria tant el pressupost com la corresponent derrama.
En general, la majoria de derrames necessiten una doble majoria simple, en cas contrari, el vostre administrador els informarà.
Qui ha de pagar les derrames de la comunitat?
La Llei de Propietat Horitzontal dictamina que les derrames per al pagament de millores realitzades a l’immoble “seran a càrrec de qui sigui propietari en el moment de l’exigibilitat de les quantitats afectades al pagament d’aquestes millores”.
En cas de ser llogater i no propietari, la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) estableix que arrendador i arrendatari podran pactar aquestes despeses de sosteniment de l’immoble, els seus serveis, tributs, càrregues i responsabilitats, però, per norma general, els llogaters no estan obligats a abonar l’import corresponent a les derrames, siguin quines siguin.
És obligatori pagar la derrama de la comunitat de propietaris?
Al principi i per norma general, és obligatori pagar la derrama per part de tots els propietaris d’habitatges que conformen l’edifici, llevat que un jutge autoritzi la suspensió del pagament.
De fet, el Codi Civil Català, al seu llibre V estableix que, els acords adoptats per la junta són obligatoris i vinculen tots els propietaris, fins i tot els dissidents.
Això no obstant, és possible oposar-se a l’aprovació de la despesa de les derrames, si aquestes estan originades per noves instal·lacions o nous serveis comuns i el seu valor total acordat és superior a la quarta part del pressupost anual vigent de la comunitat. En aquest supòsit, els propietaris que s’hi hagin oposat tampoc podran gaudir de les noves instal·lacions o serveis.
És obligatori que un nou propietari pagui les derrames aprovades abans de la compra?
En aquests casos, tal com estableix la Llei de Propietat Horitzontal, les derrames per al pagament de millores realitzades o per a realitzar a l’immoble seran a càrrec de qui sigui propietari en el moment en què s’exigeix el pagament d’aquestes millores, per cosa que el nou propietari no s’hauria de fer responsable de l’abonament de quotes anteriors a la compra de l’immoble, però sí en canvi de les posteriors.
Com s’estableix quant ha de pagar cada propietari?
La Llei de Propietat Horitzontal no determina límits mínims o màxims per a la derrama i per al seu càlcul. Cal basar-se en el coeficient de propietat que apareix a les escriptures de cada pis o local, repartint així de forma proporcional la despesa entre tots els propietaris.
L’import de la derrama que ha d’aportar cada veí sol anar en funció de la quota de participació que cada pis o local té assignat al títol constitutiu respecte dels elements i serveis comuns. Per exemple, si el tercer pis té assignat una quota de participació del 2,150%, limport de la derrama que haurà de pagar es correspondrà amb el 2,150% del total de la despesa.
Habitualment, per tal de facilitar el pagament de les quotes i depenent de l’import total a pagar, s’acostuma a fraccionar, repercutint-lo en diferents venciments acordats pels propietaris.