A Barcelona, la convivència amb mascotes a les comunitats de veïns està regulada tant per normatives locals com per les normatives internes de cada comunitat. Tot i que moltes llars tenen animals de companyia, hi ha restriccions que busquen equilibrar els drets dels propietaris de mascotes amb els d’altres residents, garantint així una convivència pacífica i respectuosa.
Legislació general
Catalunya compta amb una legislació específica quant a la tinença d’animals, recollida a la Llei 2/2008 de Protecció dels Animals. Aquesta llei estableix els drets i els deures dels propietaris, així com les obligacions respecte a la protecció i el benestar dels animals. Entre altres punts, assenyala que els animals de companyia han de mantenir-se en bones condicions higienicosanitàries, han de ser identificats amb microxip i cal evitar que generin molèsties a tercers.
Tot i això, quan parlem de comunitats de veïns, les normatives específiques solen venir donades pels acords interns i pels estatuts de la comunitat, els quals poden establir restriccions addicionals.
Restriccions comunes
1. Nombre de mascotes permeses
Les comunitats de veïns poden establir limitacions quant al nombre de mascotes que cada habitatge pot allotjar. Tot i que la Llei de Protecció dels Animals no estableix un nombre màxim, algunes comunitats limiten aquest aspecte per tal d’evitar problemes de soroll, higiene o espai.
2. Ús d’espais comuns
L’ús de zones comunes com ara jardins, ascensors o passadissos sol estar restringit per a les mascotes. A Barcelona, és habitual que les comunitats exigeixin que els animals estiguin sota control en tot moment, ja sigui amb corretja o als braços, quan es desplacen per aquestes àrees. També hi ha l’obligació que els propietaris netegin immediatament els excrements dels animals, sota pena de sancions o multes.
3. Soroll i molèsties als veïns
El soroll és un dels principals motius de conflicte a les comunitats de veïns i les mascotes, especialment els gossos, poden ser font de queixes. Les normatives municipals de Barcelona limiten els nivells de soroll permesos. A les comunitats, els estatuts poden incloure restriccions addicionals per tal d’evitar que el lladruc constant d’un gos o el comportament d’altres mascotes interfereixi en el descans o la tranquil·litat dels veïns.
4. Normatives sobre races potencialment perilloses
Les races de gossos potencialment perilloses estan regulades per la normativa estatal, però també per normatives municipals, que poden variar en rigor. Els propietaris d’aquestes races han de complir requisits addicionals, com l’obtenció d’una llicència especial, l’ús obligatori de morrió en espais públics i la contractació d’una assegurança de responsabilitat civil. Les comunitats de veïns poden exigir que aquestes mesures es respectin també a les àrees comunes.
Drets dels propietaris de mascotes
Tot i les limitacions que poden imposar les comunitats de veïns, és important destacar que no es pot prohibir de manera absoluta la tinença de mascotes en un habitatge, excepte en casos excepcionals. Les comunitats poden regular certs aspectes però han de respectar els drets dels propietaris establerts per la legislació catalana i nacional. Per exemple, si una comunitat decideix incloure una prohibició general de mascotes als seus estatuts, aquesta podria ser impugnada davant els tribunals.
A més, la Llei de Propietat Horitzontal atorga als propietaris la possibilitat de recórrer les decisions que considerin injustes o desproporcionades, sempre que es respecti la normativa vigent i es provi que les mascotes no generen danys ni alteren significativament la convivència.
El diàleg i el respecte mutu són clau per evitar conflictes i assegurar que tant els propietaris de mascotes com els altres veïns, gaudeixin d’un entorn saludable i tranquil.